Les portes de l'infern

NiEts NiUts

Els teus ulls són dues pedres on no hi trobo compassió,
quan somrius el cel es glaça, no n’espera mai que passi res de bo.
L’infern obre les portes i escampa el seu dolor,
carrers plens de gent morta, malparits que ens diuen podria ser pitjor.
Els teus deixebles es confonen amb plomes de blancs colors i,
amb consignes pacifistes, gana, pesta i mort cavalquen per el món.
L’infern obre les portes i escampa el seu dolor,
carrers plens de gent morta, malparits que ens diuen podria ser pitjor.
Això no pot ser…