L'estat salvatge
'aigua negra que enfosqueix els teus ulls
me la bec,
sense angúnia, ni filtrada.
Emmirallat dins l'inefable esguard
romanc callat, sobreposat a mi mateix.
Res no fa l'amor ni el lligam entre vides alienes,
ni la por ni el dubte estableixen la força necessària
que manté unides mans i cossos;
res no fa que jo t'estimi,
tampoc impedeix aquesta ferida constant als llavis
ni l'hemorràgia tèbia, ni el residu en les esquerdes.
No obstant això, l'estat evolutiu de les coses,
la convicció de la mort, definida i definitiva,
ens permet d'oblidar-nos en el contacte agradable de la pell,
en l'olor amarga i decadent del sexe.
Autor(es): Dídac Rocher
