Les mil i una nits
He sortit de casa, avui estic inquiet:
sóc el cul del Jaumet i no sé com puc distreure'm.
Surto a la jungla, ja ho sé...,
però és justament aquí on responc als problemes.
Salto, de liana en liana, esquivant els perills.
Me'n ric a la cara, per dintre de mi, avui estic sàtir:
sàtir, perquè no sóc res, perquè no som res! Sàtir...
Però avui la nit em persegueix, sense pressa
i la lluna controla els meus moviments.
I jo, en un deliri de grandesa,
m'escaquejo i li llanço quatre pedres.
Deixa'm seure al teu costat i, si cal,
em passaré l'estona sense dir res, si ho prefereixes.
I si no, puc narrar-te històries, com Sherezade
i regalar-te la meva veu, si em deixes.
Però avui noto mil ulls mirant-me l'esquena
i la lluna controla els meus moviments.
I jo, en un deliri de grandesa,
m'escaquejo i em deixo caure a terra.
Deixa'm seure al teu costat i, si cal,
em passaré l'estona sense dir res, si ho prefereixes.
I si no, puc narrar-te històries, com Sherezade
i regalar-te la meva veu, si em deixes.
Fa temps que no sé res de tu,
la teva música ha callat i jo em sento cansat.
Però no puc seguir així, ja no puc més!
Ja està bé de patir, ja està bé de morir, no vull ser un visionari:
l'avui no és per patir, l'avui és per a mi, avui seré sàtir.
Però avui, la nit em persegueix, sense pressa
i la lluna controla els meus moviments.
I jo, en un deliri de grandesa,
m'escaquejo i li llanço quatre pedres.
Deixa'm seure al teu costat i, si cal,
em passaré l'estona sense dir res, si ho prefereixes.
I si no, puc narrar-te històries, com Sherezade
i regalar-te la meva veu, si em deixes...
