Les tombes flamejants

Núria Feliu

Fou una pàtria.
Va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba
un raig d'estrella:
sota de cada estrella, un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre:
ja ha arribat l'hora d'esventar les cendres,
oh Pàtria de les tombes flamejants!