L'estrela
Fou una nit al telèfon,
al pis de dalt estava jo amagat.
La conversa amb l'estrela
em deixà tot bocabadat.
Un sentiment em deia
que no l'he d'oblidar.
L'altre em parlava
que l'havia de deixar estar.
Em deia que tenia ganes de tot,
i de res.
Jo sentia que l'estimava,
i aleshores que?
Estima l'estrela,
ella t'estimarà,
deixa que t'il·lumine
o no res passarà.
Tant l'estrela com jo
ho teníem tots dos clar,
el sentiment no es pot parar
no anem a deixar-ho passar.
Bona nit estrela meua
demà ens tornarem a trobar.
Espere que si que tornes,
el teu nom no puc cridar.
se'n recorda.
Autor(es): Arseheads
