Les tres ninetes
Si n’hi havia tres ninetes,
de la vila són, de la Vall Tordera,
assegudes en un banc,
de la vila són, de la vila gran,
assegudes en un banc.
Totes tres brodaven seda i n’estaven conversant,
La conversa que en tenien, nostres marits quan vindran.
Ja en respon la més petita, el meu trigarà un any.
Ja en respon la mitjaneta, el meu no trigarà tant.
La més gran surt en finestra, ja en veu venir el seu galant.
Què me’n portes de llunyes terres? Què me’n portes, tu, Joan?
Te’n duc unes arracades, són setins valencians.
Són fetes d’un moro i una mora, que hi han treballat set anys.
I si a tu no t’agraden, set més n’hi treballaran.
