Les noies del Passeig de Gràcia
Avui ton pare per fi m'ha saludat,
que ja tocava, que els dies van passant,
i encara rumio si vindre o si queda'm,
ja sé que és tonto, a mi també se'm fa estrany.
Que aquestos dubtes són dubtes que t'inunden;
que si hi ha places, com no hi han d'haver ganes
de passar estonetes cantant a la hermosura,
buscant fissures i figures de forçudes...
Que si una santa, que si un capellà...
que si una dona demana caritat.
Les noies del Passeig de Gràcia que són molt altes que són molt altes
Les noies del Passeig de Gràcia són "alegantes" i paguen amb tarja.
No trobes idees dins del teu calaix,
només mitjons i estan desparellats,
busques dibuixos quan t'estàs caient
i no arrossegar-te amb "sabatilles" d'hivern.
Mires la guitarra, penses el compàs;
això sí que no, no et pots desanimar,
la setmana que ve ja començaré,
que aquestes coses millor a poc, a poc .. a poquet.
I et vas sentit petit petit petitet...
gires el cap i veus que:
Les noies del Passeig de Gràcia que són molt altes que són molt altes
Les noies del Passeig de Gràcia són "alegantes" i paguen amb tarja.
Autor(es): Karlitos Miñarro
