Les xiquetes
Elles són com el sol de maig
tan plenes d'esperança
com el bes que no et donaren mai
com la joia quan descansa.
Són jòvens
ja fa uns quants anys
i proven a contracorrent
pintar en blancs
la vida i el seu camí
la brisa del seu destí
Elles són com vent de juliol
fresques i pertorbadores
que pertorben per no portar dol
porten dos insolents roses.
Es besen
enmig la mar
i juguen sense maldat
l'arena entre els seus dits
s'escola com adusta pena
i són amb coloms de sal oberts als pits
a les platges del desig...
Autor(es): Lluís Vicent
