L'eternitat
Ja s'ha retrobat,
Què? – l'eternitat.
És la mar que ha anat
a unir-se amb el sol.
Ànim sentinella,
murmurem el vot
de la nit tan nul·la
i del dia de foc.
Els humans sufragis,
els anhels comuns,
allà és on t'alliberes
i voles si pots.
Perquè de vos soles,
brases de setí,
el Deure s'exhala
sense dir: per fi.
Ja no hi ha esperança,
cap orientador.
Ciència amb paciència,
sofriment segur.
Ja s'ha retrobat,
Què? – l'eternitat.
És la mar que ha anat
a unir-se amb el sol.
Autor(es): Arthur Rimbaud,Xavier Baró
