L'excepció
Tens la clau de tot, la tens.
Sent que sóc un tren que espera impacient semàfors en verd.
Vam tindre tant de temps i a l’hora ens quedava tant per fer.
Silenci, res més.
Quan tornem a casa
obriràs la gàbia?
Sé que no som diferents.
Crec que la velocitat ens ha empès, ens ha empès al límit.
Ens vam dir, em vas dir ‘estigues tranquil’.
Vam creure en l’excepció.
Si tornem a casa
sabrem reinventar el color?
Quan tornem a casa
obriràs la gàbia?
Si tornem a casa
sabrem reinventar el color?
