Les puputs
Quan Juliol s'obre de cames
a piles passen frontera
un pèl fluixa la cartera
plens de cistells, maletes,
plens de fum, civilitzats,
són les puputs que, a grapats
vénen al sol a torrar-se,
a poca pela gastar-se
omplir galliners i terrats.
I és que són les puputs de cada any
són la sal, són la divisa
són els que permetran
un any més anar trontollant.
Un rave! Els importa el lloc
mentre hi hagi sol i sorra
i si se sent un oléeeeee!
les puputs ja s'hi conformen,
abans per una "sangria"
donaven lliçons sexuals
ara, però són més formals
i per caure més en gràcia
et parlaran de democràcia.
I és que són les puputs de cada any
són la sal, són la divisa
són els que permetran
un any més anar trontollant.
Es disfressen cada tarda
per prendre un gelat de pela
la família sencera
amb algun nadiu colat
que hi va per sucar la ploma
al tinter de la noieta,
casualment però, té els mals dies
i no està per virgueries
doncs sempre té mal de cap.
I és que són les puputs de cada any
són la sal, són la divisa
són els que permetran
un any més anar trontollant.
Pobres puputs de cada any
vermells com escamerlans
pendents de sol gratuït
i de mars contaminants.
A elles però què els hi expliques
són puputs i res més,
vénen a coure un temps buit
i un cop ja el tenen cuit
se n'entornen després.
I és que són les puputs de cada any
són la sal, són la divisa
són els que permetran
un any més anar trontollant.
Autor(es): Pere Tàpias
