Les roques i Picasso
Esta mañanita
se llevó la brisa
todos mis pinceles.
Se fueron volando,
maderas bailando...
olía a claveles.
Tocaron las rocas
y a mi ventanita
la brisa los trajo
pa pintar el mundo
y darle la vuelta,
ay!, de arriba a abajo.
Qui sap si va ser la història
o potser és una cabòria.
I és que Picasso tenia bons motius
roques i rius
la naturalesa que va respirar
la va pintar.
Tantes roques envoltades en cel groc,
tantes cases enfilades, tant de sol,
paisatges en pinzellades de color
primavera d'una vida de pintor.
Qui sap si va ser la història
o potser és una cabòria.
I una frase va quedar com un tresor
per al record:
"Aquí a Horta he aprés tot lo que sé...
...tot lo que sé".
Tantes roques envoltades en cel groc,
tantes cases enfilades, tant de sol,
paisatges en pinzellades de color
primavera d'una vida de pintor.
Autor(es): Artur Gaya/ Jordi Fusté,Jordi Fusté
