L'hivern Per A Les Muses

Foscor

S’obren portes, es trenquen vides enllaçades
Senten por d’esser estimades
Ombres sense, aquella negra flama d’ànsia
Que vers el temps es torna gràcia

El pes del fum recau en mi...
Al llarg de tardes buides on les fulles xiuxiuejen
El seu cos nu d’aspre sentir...
És musa per la rauxa, un fred roent que el seny rebaixa
I son...

Buida’t jove, pren la corba dolça
Pren-me tendre, fruir el dolor no és massa
Xiscla, gemega, la carn si és freda
Mostra la resta, és l’hivern que el goig reclama

Forçant l’esclat de joia
És la forma de mirar-me que em gela
Sencera la musa em cerca
Blancs paissatges que dominen el sexe
Quan s’esboça la Mort