L'Home
La veritat, tots som enzes
Pot volar, pot somiar, pot matar
l’home crea l’atzar
és pres del fang.
Seca pous, crema valls, perd el seny.
El dimoni l’empeny cap al pou dels somnis.
Tots hem cremat.
Cauen cendres del cel.
Vine a l’infern.
Baixo el cap, s’ha acabat.
Caminant pel descampat,
plouen llàgrimes de sang
No ho vols entendre.
Digues si és que no em veus,
digues si és que no em creus.
Ja n’hi ha prou, escala el pou.
Camins de somnis,
el vent se'ls ha emportat.
Vols trencar, capgirar, vols canviar
vols que el sol surti ja
surt del fang.
Cerca al vent, troba el cel, busca el seny
res no es perd si ho mantens
obre el pou dels somnis.
Tots hem cremat
cauen cendres del cel
vine a l’infern.
Baixo el cap, s’ha acabat
plouen llàgrimes de sang
Autor(es): ENZE
