L'estreta línia
Poc a poc vas perdent els teus somnis,
la il·lusió per viure, l'apreci pel que tens.
Esperant un sol moment del glòria, treure't aquest pes
de fatiga i frustració perquè mai podràs tenir més
No saps donar resposta als teus problemes i t'amagues
entre aquest fum que et fa oblidar el que ets
Cada cop ets més feble i ja no creus en tu mateix
i no veus que aquest fum es va fent més i més espès
Creues l'estreta línia que separa el vici del plaer,
el teu cor es fa de pedra i no t'adones que ja no et queda res
Caus en l'espiral d'aquests nits que mai s'acaben
i ara ignores quin camí recorre el temps.
Esperant un sol moment de glòria, treure't aquest pes
de fatiga i frustració perquè mai podràs tenir més
No t'importa i no controles tot el que t'envolta
mentre la substància penetra en el teu cos
El mirall no reconeix ja aquesta mirada
que temps enrere era plena d'il·lusions
Creues l'estreta línia que separa el vici del plaer,
el teu cor es fa de pedra i no t'adones que ja no et queda res
Creues l'estreta línia que separa el vici del plaer,
el teu cor es fa de pedra i no t'adones que ja no et queda res
Autor(es): Malestar Social
