L'Eternitat dura un instant
Quan trobis el valor
per mirar dins del cor,
quan aquest mur esclati
en mils de colors
i ho banyo tot d'or
com un fanal peregrí
travessant l'infinit.
Quan només la guitarra sàpiga dir
que res té fi si saps veure dins.
Torna i digue'm que sí,
que l'amor era allí,
amagat en un porxo ple de coixins
de plomes negres que ara
van tintant els racons
amb milers de cançons
que neden com taurons per l'habitació
vigilen que no passi el temps.
Ja sé que el sol se t'endurà demà,
però aquesta nit
els teus ulls volen dir
"l'eternitat dura un instant".
Com aquells dos amants
que van ser embruixats,
la guineu i l'ocell sols eren humans
al punt de l'alba per
després tornar a ser animals
destinats a lluitar.
Però sempre en el moment del seu comiat
el món semblava aturar el pas.
Ja sé que el sol se t'endurà demà,
però aquesta nit
els teus ulls volen dir
"l'eternitat no dura".
La llum de l'alba ja t'està esperant.
De nou, torna a volar,
però el temps no ens ha guanyat:
l'eternitat dura un instant.
L'eternitat dura un instant.
L'eternitat dura un instant.
