L'Hostal París
Els llits
on es feia l'amor
de l'Hostal París
encara estan buits
i et vas recargolant… replegant
Oh, els llits
un hostal sense límits
Només el cel i la fusta
una terra cremada
el teu alè
la teva pell
I després el teu cos
en moviment
i la llum…
i la Terra que no es para… que gira
I tot, en una mena d'ordre
celestial.
Són els anys, són
els cossos
ets tu.
En aquesta habitació… només és la llum
Quan tot està perdut
tot es refina, tot es redibuixa
tot cobra vida.
Una vida tímida
La decadència.
Autor(es): Alex Reig,Bernat Sànchez
