L'home del mirall
Una altra matinada s'ha vestit de frac,
ara que només escolta el vent.
Un altre cop la bèstia ha vençut l'assalt
i ningú li ha dit però sap que és ell.
De camí cap a casa es perd en la ciutat,
camí sense retorn que esborra a cada pas.
De sobte l'esborrona tanta soledat
i espera que arribi l'home del mirall.
I ara sent com el crida una veu dins el cap,
cada cop busca una sortida, no la pot fer callar.
Sempre l'acompanya aquell estrany amic intermitent,
sota la llum de neó que guarda el gran desert.
Gira la cantonada plou i corre i corre i corre,
però mal no s'escapa, ell sempre hi és.
I ara sent com el crema aquella veu dins el cap,
Cada cop busca una sortida, no la pot fer callar.
I ara sent com el crida una veu dins el cap,
cada cop busca una sortida, no la pot fer callar.
Una altra matinada s'ha vestit de frac,
quan sembla que el silenci el deixa respirar.
Un altre cop la bèstia torna al seu forat
i espera que arribi l'home del mirall.
Autor(es): Pau Mitjans,Pau Mitjans/ David Funes
