L'home dels nassos
Ben bé que tots ho sabem
-per Nadal, pas de pardal-;
que els dies que comencem
no s'acaben mai igual.
Ara, el dia es va escurçant,
i tot s'ho queda la nit.
I ve el darrer dia de l'any
i ens visita sempre eixerit...
L'home dels nassos,
s'acosta, s'acosta.
L'home dels nassos,
que no som pebrassos.
L'home dels nassos,
tants nassos com dies,
l'home dels nassos,
com dies té l'any.
De bon matí, tot mudat,
l'home dels nassos surt.
Com que fa fred va abrigat,
cuita, i obre bé els ulls!
Passeja tot passejant,
no t'equivoquis pas,
tothom ho diu, que és molt elegant;
busca'l bé, que ja el trobaràs.
Si algú ja t'ha avisat
i t'ha dit que l'ha vist,
pregunta-li on ha anat
l'home de l'abric gris.
I si no l'has clissat
caminant pel carrer,
calma, i molta tranquil·litat:
ja tornarà l'any que ve.
Autor(es): Rah-mon Roma
