L'home del "tratge"

Joan Rovira

Ella ja l’espera impacient, guarda silenci i fa un sospir,
la jove camarera.
L’home del tratge ja és aquí, com cada dia al matí,
s’asseu i li dóna l’esquena.
Amb un maletí i un bon perfum, i el seu tratge blau-marí que trastoca la cambrera.
I llueix un rellotge platejat, quan li fa un gest amb la mà,
ella encén la cafetera.
Finalment i després de tant de temps, ella troba el bon moment,
per confessar-li el seu deliri.
Insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un café,
i amb una nota de paper que diu:
“vostè no es pot imaginar, quantes nits jo l’he somiat,
i és per ‘xò que jo li prego,
que m’escrigui i m’inviti a sortir, a fer un volt per a ciutat, obertament o d’amagat”.
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell.
Entre la por i l’excitació, entre la porta i el carrer.
Fantasies que comencen i s’acaben a les vides de la gent.
Ella encara espera impacient, guarda silenci i fa un sospir,
la jove camarera.
L’home del tratge ja ha marxat, qui sap d’on ve? Qui sap on va?
Paga i li dona l’esquena.
Però aquest matí és diferent, quan descobreix sota el cendrer,
una altra nota, una resposta:
“troba’t amb mi aquesta nit, sobre les deu jo seré allí: Plaça Joanic de Barcelona”.
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell.
Entre la por i l’excitació, entre la porta i el carrer.
Fantasies que comencen i s’acaben a les vides de la gent.
Ella ha arribat molt puntual, amb un vestit business-casual,
i sabatetes de diumenge.
Busca el tratge entre la gent, il·lusionada, sempre impacient,
sent una veu al seu darrere.
I és al moment que gira el cap, que en decepció veu al senyor,
amb uns texans i samarreta.
“on és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava”.