L'Home de pedra
La carn s’esquerda quan la innocència es fon
L’home de pedra neix, el seu alè glaçar a tothom
Tanco els ulls escolto un so a la foscor
Una remor suau, lenta, calenta que m’envolta i m’arrossega
L’home de pedra no ho sentirà
No estima, no plora, mai t’acariciarà
Cada vegada mes fort mes poderós
de xiuxiueig a crit, de crit a ona expansiva
Com el millor dels orgasmes m’envaeix
em separa la pell, em penetra els budells,
Destrossa el meu cervell, destrossa el meu cervell com la droga mes dura
L’home de pedra no o sentirà
Alletat per l’odi envers la mare que el va criar
Sabia que eres tu, obro els ulls i et veig, t’abraso, et sento i m’enfonso dins teu
T’oloro i volo, et veso i ploro, la pedra es carn i l’odi un peto suau als teus ulls
L’home de pedra a de morir!!
