L'instint sonàmbul
Quan de nit s'encén la llàntia
del pensament desvetllat
i les ombres il·lumina
amb un fugisser rellamp
que res no deixa percebre
quan sembla que ho fa tot clar,
jo faig un joc dialèctic,
entre lluminós i opac,
tornant gràfica la febre
del somni sense descans.
La llàntia és enganyadora;
s'encén només un instant
i després, entre les ombres,
hi ha que lligar tots els caps
per a que ens diga la imatge
son secret preny irreal
com un oracle sonàmbul
que va d'esma i sense dany.
Si el procés no es fa molt ràpid
la imatge esquerpa se'n va.
I mai més ja no retorna:
O es troba tot d'una... o mai!
