L'home errant i la guineu
Home que avui voltes per les vies trobaràs una sortida. Casa teva és una regadora vella, és una poma mossegada. I el teu cap és coronat per una lluna d'una nit gelada. I dos amants es besen sota mantes perquè els queda l'esperança. Home que avui voltes per les vies torna a casa de matinada. I casa teva és un test amb terra seca i una planta sense vida. Una muntanya de roba bruta i un camí sense sortida... Però pensa en mi que vaig veure un animal corrent per les vies. Era una guineu i jo crec que era una guineu que venia a salvar-me la vida. I era el meu àngel de la guarda, era una llum, una esperança. Home que avui voltes per les vies torna a casa de matinada.
Veuràs una guineu, un porc senglar, la llum d'un far, un volcà, una veu que et crida. Un teatre enmig d'un bosc, una dona de foc i al desert una senyal de vida. Una àliga errant, un cérvol sagrat, un llac, un foc, una guspira... Home que avui voltes per les vies trobaràs una sortida.
Autor(es): Albert Aromir
