Llàgrima
Lluny dels ocells, dels ramats, dels aldeans,
què bevia jo,de genolls, en aquest sembrat,
en mig d'un tendre bosc d'avellaners,
al tard, dins d'una boira tèbia i verda?
Què podia beure en aquest jove riu?
Oms sense veu, verd sense flors, cel tapat.
Beure en càntirs grocs, lluny del meu cau
estimat, algun licor d'or que fa somiar.
Jo semblava un tèrbol cartell de posada,
el cel fou caçat per una tempesta,
l'aigua del bosc es pergué per sorres verges,
el vent de Déu llençava glaçons en els tolls.
Plorant, jo mirava i l'or sense poder beure.
Autor(es): Arthur Rimbaud,Xavier Baró
