L'home que calla
Buit el barri la ciutat ja dorm
no hi ha enrenou ja res es mou,
els carrers foscos surten del malson
d'un gos adormit boig i ferit.
La lluna blanca s'amaga al terrat
d'un home mut, sol i oblidat,
l'home que calla surt a passejar
no diu cap mot, té el cor cansat.
L'últim bar tanca, hi queden tres clients,
l'amor aposta per qui surti primer
qüestió de sort,
l'amor és cec.
Un gat s'espanta perquè m'hi he acostat
udola el gos, algú s'ha despertat
oh quin neguit,
enyoro el crit.
L'ombra planeja per l'asfalt fred
d'un carrer brut, humit i fosc,
el carrer acull un passejant de nit
que pas a pas, busca l'oblit.
L'home que calla el dus a dins
i es queda sol quan ja te'n vas,
no riu ni crida, però pot jugar fort,
sap que el dimoni tem el seu joc.
