Llàgrimes

Komfusió

El dia que et vaig conéixer,
tot era felicitat.
I al ritme de la música,
vas acabar al meu braç.
Els moments que déiem de veure’ns,
el cor se m’accelerà.
Jo vivia en un somni
que no havia d’acabar.
I en arribar la tempesta,
sense poder-ho evitar,
em cridares i em digueres:
—Corre i veste’n a fer la mà!
Jo no sabia per què ho deies.
Jo no sé què he fet mal.
Però en aquell moment, les llàgrimes
em caigueren sense parar.
Llàgrimes entre ombres,
llàgrimes de soledat.
Llàgrimes per una dona,
que ni em deixa ni em tindrà.
A casa l’estància pesa.
Amb tots estic enfadat.
La tristor a la meua vida