L'home sensible
Saps que la natura t'hi va ben dotar.
Tens planta i bellesa i bé que les saps emprar.
També tens l'encant manifest de la joventut,
que fa que ara hi cregues que no hi ha res perdut.
Cada jove aspirant present porta un nou crit de batalla
per fer-se amb la sort,
en una platja deserta de cossos morts.
Deu ser gran sentir un poder que sempre va a més.
Compte, potser algun dia t'arrossegue el seu pes.
El cel és clar i vole sol.
Jo sóc el que et vol ací i ara,
l'esclau del mur de l'edat que ens separarà sempre.
L'home sensible, l'heroi invisible, no tinc cap missatge que vendre.
Passada l'ona, res no quedarà.
T'esvairàs com l'escuma a la vora del mar.
M'hauria posat en ridícul si hagueres volgut.
Però sóc tan discret que ni t'he captat l'ull.
El cel és clar i vole sol.
Jo sóc el que et vol ací i ara,
l'esclau del mur de l'edat que ens separarà sempre.
L'home sensible, l'heroi invisible, no tinc cap missatge que vendre.
Un entre milions de llums al firmament,
invisible com un gra d'arena al vent.
El cel és clar i vole sol.
Jo sóc el que et vol ací i ara,
l'esclau del mur de l'edat que ens separarà sempre.
L'home sensible, l'heroi invisible, no tinc cap missatge que vendre.
