L'hora del Papu
Gros i lent d’odi alimentat,
ha renascut i ara esta descontrolat!
Desquiciat per un món mal portat,
pels que l’han trepitjat,
a topat amb els barrots de seda i asfalt.
L’hora ha arribat, no podreu escapar,
ja son molts anys de benestar,
esta cansat de marrecs mimats,
que juguen amb joguines que ningú els hi ha deixat,
malcriats, fills d’aquest estat, que els abraça i fa lleis a la seva voluntat.
PORTA ANYS COMPTATS I ELS PANYS TRENCATS,
ROSEGANT UNA OBEDIÈNCIA QUE L’HA ESTAT PUTEJANT,
APARTAT. OBLIDAT. JA NO RECORDA QUE COLLONS EL FEIA ESTAR CONDEMNAT.
NENS MIMATS, MORTS SENSE CAP. DESMEMBRATS!
NENS MIMATS MORTS SENSE CAP. DESTROSSATS!
Ja n’està tip del batec del proscrit,
vol sentir com provoca amb les mans l’ofec dels seus crits.
Patiran el rancor animal,
el papu es sota el llit que comenci el genocidi bestial, brutal!
I els que s’ho miren des de el marc de pell dels dits podrits,
no seuran un dia més en els seus trons fets de marfil.
I els que s’amaguen rere aquells llençols bruts i pudents, pagaran amb sang les vides d’aquells pobres insurgents.
Gros i lent d’odi alimentat, el Papu es aquí, t’ha trobat i ara et matarà!
