L'hora del pati
Baixo les escales de dues en dues.
No hi ha perill. No hi ha dolor.
Tots baixem de pressa per ser els primers
a posar els peus al carrer.
N'hi ha que juguen a corda o a cavall fort.
N'hi que ho fan a la xarranca o al futbol.
Això sí que és una festa, un festival.
Un campi qui pugui on tot s'hi val.
Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.
És l'hora de l'entrepà, ves quin regal!
Sempre és una sorpresa de què serà.
La Marta, la Carina i en Mohamed
es mengen una xapata amb Camembert.
En Pere, l'Isaac, la Laura i en Iosef,
porten el pa llescat i un tros de fuet.
Ara, el meu entrepà és una passada:
pa de pagès, tomàquet i sobrassada!
Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.
Tothom va a dos-cents per hora per fer que el temps
que dura l'hora del pati s'allargui més.
Xiscles i corredisses per tot arreu,
com si aquesta estoneta tingués més preu.
I si algun dia em perdo i em cerqueu
al pati de l'escola em trobareu.
Aigua de tarongina i suc de flors.
El pati de l'escola és el meu tros!
Tant de bo, tant de bo, tant de bo,
hi hagués més pati i menys hores de lliçó.
Autor(es): Xavi Múrcia
