Llavis mullats
I es van encendre els llums, i ella amb la cara mullada
-però quin és el moment que no he vist que ploraves?
-a l'escena quan el pare discutia amb el fill...
T'hi has sentit reflexada, t'ha mogut coses per dins
i quan es van posar els abrics eren els últims de la sala
i al sortir tanta gent fent cua els descol·locava
i quan ell la va abraçar i la va sentir tan fràgil
tenia els llavis mullats i les galtes vermelles
i ell va canviar de conversa per por de no fer més mal
ella amb galtes vermelles i els llavis mullats
i van anar a buscar-se un bar on poguessin amagar-se
del fred i de la gent i poguessin explicar-se
passat futur i present i poguessin liar-se tabac
amb els llavis mullats
Autor(es): Albert Aromir
