L'Hortolana del Vernet
Una hortolana del Vernet, creia que per millor culler
se calia alçar del llit envers deu hores de nit.
Doncs se'n anava per l'hort amb una candela encesa
i sense escoltar la Tresa que li deia "tenes tort,
tenes tort, tenes tort
Els escarbats merdissers en la veient s'enfugien
i els grapaus se cuitien de s'enforatar pels llorers,
El cargol ple de destret dins la closca s'amagava,
la granyota que cantava sul cop perdia el xiulet,
el xiulet, el xiulet
Trepitjant els carbassons i saltant per les tomates
lesfagines i les rates feien un revetge afros!
I els ocells maleits xots, gamarussos , caveques
al mig de les fulles seques s'estaven tot arrudits
tot arrudits, tot arrudits
Ella eixorida i l'ull viu, anava per les vessanes
collint cols i patanes i tota la fruita d'estiu
i es deia tot marxant, d'alegrament tota roja :
"Demà els sous com la pluja dins la potxa me cauran,
me cauran, me cauran
Més a l'endemà mati, quan va tornar de la plaça
feia mala grimaça, se'n poguent pas avenir.
El pressec era tot verd, la poma pas madura
la figa de coll de senyora semblava figa de porc,
Figa de porc, figa de porc
Ningu no n'havia volgut d'aqueixa fruita macada
i la donzella apurada mai més va culler a la nit.
Vos que'm veniu d'escoltar que la llico sigui bona :
A les fosques fruita i dona mai se tenen de llestar
de llestar, de llestar
Autor(es): Popular
