L'hostal de Can Xim

De cara a la pared

A l'hostal de can Xim
pot passar qualsevol cosa,
ves a sebre;
poc menjar i molt vi:
tant pots riure com plorar
o bé pots rebre.
A l'hostal de can Xim
si no vas un xic torrat
no cal entrar-hi;
que tot va pel broc gros
i un mal tanto et pot deixar
fora de joc.

Els clients d'aquesta fonda,
esmolets, passavolants,
rodamons i gent perduda
que els hi agrada a tots el mam.
De soroll i de baralles
n'hi ha hagudes a desdir,
més d'un cop ganivetades
acabant a la cangrí.

Si podeu entrar a la cuina
veureu que sobre els fogons
hi ha una caldera molt grossa
on hi bullen rosegons,
I a sobre la caldera
hi tenen un os lligat
que el suquen a dins el caldo
just abans de servir els plats.

Les habitacions dels hostes
dalt de la pallissa són,
per pujar-hi hi ha una escala
d'aquelles de "quita-i-pon".
Però un cop dalt no pots baixar-ne,
si és que els hi deus diners,
perquè te'n treuen l'escala
fins que afluixes els calés.

De can Xim moltes n'expliquen,
l'alçada d'un campanar,
no sabreu mai si és autèntic
o dit a la babalà.
Una cosa sí que és certa,
que encara que no pagués,
mai no van treure en Vinaixa
per més quartos que degués.