Libèl·lula
Amb gran verticalitat un cos va caient
obeint la llei de gravetat.
Un salt al buit en picat; impacte imminent
Jo destil·lo una altre realitat.
Tinc pistes per trobar mil somnis diferents
per tu per somiar.
Per fi puc divisar, després de tan de temps
la llum d'aquest final.
Libèl·lules van volant harmònicament
perseguint núvols en un cel blau.
Partícules de llautó m'omplen el cervell
amb raigs catòdics de televisió.
Peró vigila,
L'art conceptual no en té res de sexual.
Veig llumetes de colors, llumins incandescents
decibels indecents.
Posa'm una altre copa, que qui no escolta sent,
si no vol escoltar.
Com un sospir la nit se'n va i els meus sentits van a dormir.
Foscor i silenci esperant que la llum porti un nou matí.
Un arquetip sensacional, un cos que no puc posseir,
desperto sola en un llençols que ja estan avorrits de mi.
Autor(es): Jordi Rudé
