L''illa de la flor de lotus
Neixen entre la boira que enganya a tot humà
Les seves flors llueixen un blau que no és normal
Evito caure en ella, evito ser-ne esclau
Delicte no provar-la, sublim és prendre’n més.
Caic als peus de llits de flors, que m’absorbeixen el meu son
Naveguen sense rumb, estanys que s’han fet seus
Són belles les raons: l’oblit en calzes d’or
Desfer cada record que t’ennuega el cor
tornar a néixer en la nit, sent verge de sentits.
L’oratge em desperta, naufraguen els seus enganys
Sento el mar , sento el món i veig com se m’omple de nou, el meu cap torna a lloc i llanço la copa aquest pou.
Tremolen el meus peus, refaig el meu destí
no oblidaré el què sóc, ni oblidaré el meu lloc
espero no cedir cap engruna de mi
el temps em jutjarà si et trobo en el camí.
