Límits
Si poguera encontrar paraules
per a fer-te desaparèixer,
tot seria com tornar a néixer.
Si poguera somiar en veure
que has pagat la teua condemna,
comprendries que no em fas cap pena.
Qui sap si he al·lucinat?
Qui sap si és el deliri,
que se'm riu a la cara?
Qui sap si he travessat
eixa línia invisible
que només tu pots veure?
No és culpa meua si no saps diferenciar
quins són els límits de la raó.
No es culpa meua si et fa mal la veritat
tota eixa ràbia prompte o tard ha d'explotar.
Ara l'odi és una exigència
que, amb urgència, al teu cos devora.
Pots sentir com l'amor t'abandona
I, si creus que et paga la pena,
actuar com una xiqueta.
Prompte, el temps et donarà l'esquena!
Qui sap si he al·lucinat?
Qui sap si és el deliri,
que se'm riu a la cara?
Qui sap si he travessat
eixa línia invisible
que només tu pots veure?
No és culpa meua si no saps diferenciar
quins són els límits de la raó.
No es culpa meua si et fa mal la veritat
tota eixa ràbia prompte o tard ha d'explotar.
Autor(es): Aitor Estan, Patricia Montava Belda, Pau Tudela Calatayud, Saül Sempere Castelló
