L'inadaptat

Jaume Arnella

Oh, no, no, escolti, escolti,
amb vostè no és pot parlar;
vostè és em sembla i perdoni

un perfecte inadaptat.
Jo no sé què vol, què busca
si millor no ho pot tenir,
tot el què ha de fer és ben fàcil:

veure, escoltar i complir.
¿Que a vostè ningú l’estima
i no sap ni com lligar?
Doncs es posa la colònia
i només haurà de triar.
¿Que voldria anar de compres
però és que mai no té diners?
Ni cap falta que li fan:
la targeta i al carrer.
¿Que vostè està sempre trista
perquè no troba promès?
Unti’s la cara de crema
i es casarà al cap d’un mes.
¿O és que no sap què creure
de política mundial?
Aprenguis bé tot el que li diuen
i tindrà opinions com cal.
Si és tan fàcil, si és tan fàcil,
si tot ja li donen fet;
com ha de pensar,
menjar, beure i fer-se els pets.
Jo no sé vostè què pensa,
amb vostè no es pot parlar;
només ha d’obrir la tele
i ja ho té tot solucionat.
Com? Què diu? Que no té tele?
Doncs així ja hem acabat,
és ben bé el que jo li deia:
vostè és un inadaptat.