L'inframón
Res és normal,
sota la superfície hi ha un món apart.
No importa l'aparença,
estem obligats a conviure amb la resta d'estranys.
En diem Inframón,
hi trobem fauna pròpia que no ha vist mai la llum
o l'han perdut en la memòria.
Són com flors enganyades per un sol artificial.
Sentenciats a donar voltes sense parar.
Laberint etern,
inviable cercar un ordre que ens mantingui desperts
per esquivar les inèrcies
de l'avern que ens crema poc a poc el saber fer.
Ens tornem flors enganyades per un fals sol.
Sentenciats a donar voltes sense parar.
I junts hem trobat com escapar-nos i deixar en darrera l'inframón.
Hem après esquivar les fronteres que ens separen de l'exterior.
Diem adéu a les cendres del que queda de l'inframón.
No hi ha sostre ni coberta.
Ja hi som.
