L'Instint
Retinc a la pupil·la, el que veig pel carrer.
Retinc a la memòria, el que vaig voler ser.
Retinc les hores mortes, retinc els meus records.
Però la meua espenta, mai no la retindré.
Quan l’entorn m’atrapa,
i no puc sortir d’allí,
sóc hereu del meu destí.
Hem deixe portar per l’instint,
és l’única forma que tinc,
d’assolir la llibertat.
Allibere impotència, allibere malsons.
Allibere conflictes, allibere els pulmons,
de l’aire, que han contaminat,
creant-me, la necessitat.
Quan l’entorn m’atrapa,
i no puc sortir d’allí,
sóc hereu del meu destí.
Hem deixe portar per l’instint,
és l’única forma que tinc,
d’assolir la llibertat.
Quero um caminho puro de igualdad e
onde não há julgamentos mais entendimentos de humildade
Ando cheio de peculiaridades
Mantenho a precisão meu rap dou profundidade
procuro sintonizarme com o universo
e é nítidamente claro que é extenso
eu não duvido más penso es básico, instintivo
Pra esses olhares confusos volto consiso
Meteor vos traz o feitiço
só vos dá o aviso a tempestade esta no teu cobertiço
isso é Maloa, sentado la proa avisto outro horizonte que conquistosem pisar a ninguen embora fales a toa covarde venho de longe
es natural
venho de longe
sempre presente
Quan l'entorn m'atrapa.
Autor(es): Meteor
