Literadura punt dos
Coneixem bé la gramàtica del colps,
no ens resta una línia per llegir.
Els accents que fan mal, la flexió tan regular...
No, no ens l'han d'explicar, prou que l'hem tastat.
La recordem amb els ulls, amb la memòria dels ulls
i del fetge, amb les dents, amb la pell foradada,
amb la suor de les mans. No, no ens l'han d'explicar.
Però no, en aquesta llengua no volem
escriure línia alguna, que volem
escriure alguna cosa més semblant a la cordura.
Una que potser no reconegues en tindre-la al davant.
Coneixem bé la gramàtica del colps,
no ens resta un epígraf per llegir.
I la molt reeditada, escollida, ampliada,
mancada de notes al peu, literadura punt dos.
Què creus que podrem conjugar amb la pobresa dels mots,
amb l'espant silenciat,
armats de molt poca i poc santa paciència,
abolida la pau conforme i silent
de bestiari en la taula?
Però no, en aquesta llengua no volem
escriure línia alguna, que volem
escriure alguna cosa més semblant a la cordura.
Una de ben desaforada, que potser no entendràs.
Una que et semblarà excessiva. De ben segur.
Autor(es): Abraham Rivas
