Llegats X, XI, XII
Perquè ara amb sento prou fotut,
prô més de béns que de salut,
i encara em queda facultat
de la que Déu m'ha atorgat,
car de ningú n'he manllevat,
faig testament i el faig estable
com a darrera voluntat,
sol, únic i irrevocable.
El deixo escrit en aquest any
mil quatre-cents seixanta-un
que nostre rei va fer obrir el pany
de la presó on era difunt.
Ara estic viu i fins la mort
li voldré retre gratitud;
després de tot, qui és estort
mai més no pot romandre mut.
Passats tants planys i marriments,
fatics i llàgrimes per dins,
després de danys i grans turments
pagats arreu per greus camins,
sofrença ha obert els meus sentits
tan afuats com els d'un tòtil
més que no pas tots els escrits
de l'Averrois sobre Aristòtil.
Autor(es): François Villon,Jaume Arnella
