Llum viva del món
Llum de la llum, ànima viva
que recorres el món
insondable dels més llunyans abismes;
que canvies, secret, en or puríssim
el vell dolor de l'arbre i de la terra,
mentre jo nedo
ben despullat de mi
al llarg dels teus espasmes de claror;
llum, cor, tebior
única de la ment; única mà
pietosa d'un cel quasi oblidat:
obre'm la porta i obre'm els sentits
que han dormit fins avui
dintre la carn.
I fes-me també llum,
llum teva enllà
-encara més enllà-
de tota vida.
Autor(es): Jordi Bilbeny,Joan Vallcorba
