Llibertat
Desperto suat a la platja de pals,
un fil musical s’incorpora al meu cap.
Diviso Les Medes i el cel emboirat
anuncia amb certesa que avui bufa de mar.
Camino cent passes cap al meu davant,
segueixo a Les Medes però es van allunyant.
Se’m mullen les cames i el soroll del mar,
fan que enrellenteixi i que deixi el meu pas.
I no sé perquè he despertat aquí
si això tan sols era el meu somni.
Corria i saltava sense fer-me mal,
jugava com un animal.
Decaic a la sorra, i entre ulls enfangats,
puc veure la gorra que em vas regalar.
El vent ja l’ensorra i el sol va marxant,
la brisa refresca i el terra em fa mal.
I no sé perquè he de marxar aquí,
si això tan sols era el meu somni.
Corria i saltava sense fer-me mal,
jugava com un animal.
I potser és la clau d'un destí sublim,
d'ençà que això que era el meu somni.
Potser una pedreta que es va topar amb mi
va voler que fos el destí.
I potser és la clau d'un destí sublim,
d'ençà que això que era el meu somni.
Corria i saltava sense fer-me mal,
jugava com un animal.
