Lliures i salvatges
No en va créixer cap rei de les branques dels arbres
si algun en naixia el podàvem a l' acte
compartíem el bosc silents i salvatges,
sembràvem collíem vivíem de l'aire
naixíem, moríem i ningú ens emprenyava
potser no érem res de l'altre món
potser no avançaven, però la terra ens
unia afrontàvem la vida tal com ens venia
Matinada de novembre, un grup de gent van picar a la porta,
ens oferien un sant crist nova llengua i un rei com a pare
el primer any tot va anar bé i vam creure com a bons salvatges
però de sobte la seva llum , la llavor de tanta ràbia
va ser com mirar el sol de cara, ens cremaven les lleganyes
ens bufaven les espelmes ens prohibien les paraules
que parlàvem des de sempre
i d'homes i dones lliures
vam passar a ser esclaus del pare
i d'homes i dones lliures
vam passar a ser esclaus del rei
matinada de novembre un grup de gent vam trencar la porta
vam despertar d'aquell verí que lentament ens obstruïa les venes
matinada de novembre un grup de gent vam trencar la porta
els ulls injectats amb sang tant de bo no ens trobeu mai
matinada de novembre un grup de gent vam trencar la porta
viurem com peixos abissals tant de bo no ens trobeu mai
