L'ocell

Josep Tero

Picant la clova freda d'una tarda d'hivern
glateixes eixir, petit ocell de foc.
Veig la teva a la blava contra el gris de la tristesa.
Vola, ocell, no t'empolsis d'un toc de melangia,
amunt, ales lluents. Suspès en la claror,
canta ocell, l'antiga remor de fonts i fulles.
Sota la nuvolada de la tarda i del cor
abeura't la llum mės profunda i sonora.
Per mirar i per plorar hi ha els ulls, i per somriure.
Tu neixes i et debats per un destí més clar,
lluny de cloves de plany, veu de cançó florida.