Lluïsa
És per tu Lluïsa
cul de portadora,
que el meu cor batega
com una motora,
és per tu Lluïsa
que quan surts al carrer,
com s'excita el barri!
Renoi quin merder!
Les cases tremolen
s'estripen finestrals,
pares de família
somien bacanals,
els arbres es fiquen
amb les flors a ballar
i els ocells fan coro
com l'Orfeó Català.
I és per tu Lluisa
cabells de fregall,
que el cor se'm desboca
com un avall,
és per tu Lluïsa
que amb la teva olor,
els semàfors van boigs
no troben el color.
I l'oposició
en discòrdia, com sempre,
per tu Lluïsa!
S'avé i l'encerta
Lluïsa fa el poble!
Lluïsa proclama!
Per fi fare,
per fi farem
el que ens dongui la gana.
I és per tu Lluïsa
ulls de sípia ofegada,
que el meu cor delira
en plena febrada,
és per tu Lluïsa
que la nit s'allargassa, la lluna per roda
i de sol es disfressa.
I li encaixa un poema
al poeta local,
que ens el recita tot
al centre parroquial
i és per tu Lluïsa
de tan que t'estimo
d'aquesta cançó
perd el to
i no l'entono
i la desafino.
Autor(es): Pere Tàpias
