
Llum de pedra .
Llàgrimes, endintre, no hi ha compassió...
Ja no vull tenir pena de mi
Vull que us quedeu quietes dintre del meu cor
I oblidar qui vaig ser jo ahir
Llàgrimes son bones, per ser consolat
Per tindre un gest tendre de calor
Però plorar a soles es com no plorar
Llàgrimes, torneu-vos rancor.
Vull una llum freda veure en els meus ulls
Jo vull llum de pedra en el mirar
Jo vull només gel brotant-me per la pell
Llàgrimes no vull mes plorar...
Jo vull el que vulgui, no vull mes voler
Vull tancar amb candau i claus el cor
Jo vull llum de pedra a la meva pell
Llàgrimes, torneu-vos rancor.
Tot el que es foc crema, fins que s’ha acabat
Fins a transformar tot en carbó
Jo vull un foc fred que em faci tremolar
Sense que em cremi en el meu cor...
Llàgrimes, endintre, no hi ha compassió...
Ja no vull tenir pena ni amor
Vull que us quedeu quietes dintre del meu cor
Llàgrimes, torneu-vos rancor.
Autor(es): Sergi Dantí