Llum de Subirans

Relk

Cobrint-me no mateu
només un tros terra:
mateu l'amor.
Cobrint-me no eviteu
només la polseguera:
eviteu el record.
Tapant-me no estronqueu
només el curs de l'aigua:
estronqueu la raó.
Tapant-me no asfalteu
només un gest indòmit:
asfalteu tots els cors.
Colgant-me no esborreu
només l'olor de feixa:
esborreu el meu món.
Colgant-me no desfeu
només la turbulència:
desfeu tot el que sóc.
Trinxant-me no atureu
només la sorra als cotxes:
atureu tots els pous.
Trinxant-me no aixequeu
només un lloc a l'ombra:
aixequeu massa murs.
I si, doncs, per cobrir-me
feu els murs insalvables,
eviteu el diàleg,
eixugueu les grans fonts
de l'amor i desfeu
l'olor de tots els cossos,
de totes les presències
i asfalteu el record
dels passats i els presents;
si per cobrir-me feu
més difícil la vida
del món arreu on sóc,
és potser que darrera
de tot plegat només
hi agi, subtil, l'empremta
–la passa silenciosa,
adinerada i pobra–
de la mort.