Lo magraner
Gotes de pluja com a plata fosa
cauen obliqües sobre el mangraner,
les flors silvestres esquitxen la serra
ara que encara la ceba està verda.
Branques de l'arbre colpejant la finestra
intents frustrats de trobar solucions,
en una ventada deixa atràs la tempesta
ara que encara la ceba està verda.
Des de la foscor corre cap a la llum
enterra el passat fumant sense parar
apreta los punys entre les cendres
ara que encara les cebes són tendres.
A la tardor torna al mangraner
jau a l'ombra anhelant l'aire fresc
les flors silvestres fa temps s'han marcit
i les cebes tendres en lo temps s'ha pansit.
Gotes de pluja com a plata fosa
cauen obliqües sobre el mangraner,
les flors silvestres esquitxen la serra
ara que encara la ceba està verda.
Autor(es): Anton Abad
