Lluna
Esboços vells dibuixen
Ciutats ara adormides
Mires enrere i busques ferides al pit
De bales xiulant l'aire
De bales que passen de llarg
L'atzar cregué oportú que per tu era el final.
I caus en blanc
I caic buscant les teves mans fredes al fang
I tanco els ulls al teu costat.
Desperto entre les runes
De somnis que vam construir
Sents que estàs viu enmig d'un camp on van caure anit
Soldats que amb mi lluitaven
Soldats amb qui vaig caminar
I enmig de tanta mort m'acosto l'arma el cap.
Tinc el destí de la mort al meu dit... sol i amb la sang d'un amic a les mans veig més clar que el final del camí no era al mig d'aquell camp. Sento en l'aire olor d'esperança. Al fons del meu cor s'encén l'espurna que m'empeny al món. Cau l'arma al terra i s'enlaire en la nit i sent com la lluna li mostra el camí.
