Lluna nova
El teu cos retalla una silueta contra l’horitzó vermell,
la nit cau implacable sobre el món
I un cel clar desvetlla mil estrelles que com guies silencioses
ens parlen des de la imaginació
I tu et mous àgil i atrevida a cavall de l’alegria,
senyora del somriure i la raó
I jo et prenc fort entre els meus braços, m’amaro de valor
i estimo tot el que fa ser qui som
I avui sé que tot és possible,
que els teus ulls diuen la veritat
M’has deslliurat dels monstres i dels dubtes
caminaré amb valor al teu costat
Un fort vent fa volar les fulles,
la primera llum del dia projecta llargues ombres als carrers
Se’n van lluny aquelles hores fosques que intentaven apagar
el teu cor tossut i aventurer
I tu veus fatiga en el meu rostre i la suor sobre de pell,
saps que m’he fet més fort que vell
I jo sé que la teva empenta mai no m’ha deixat rendir
quan ningú tenia fe el nostre anhel
Ferms, avancem constants, imparables
com el demà que neix en la nit fosca
Ferms, avancem constants en la nit
com el demà que neix en la nit fosca
